935 851 104
621 253 220 
Tot i que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va avalar que Espanya fixés un límit per a l’exoneració de deutes amb Hisenda i la Seguretat Social dins del mecanisme de segona oportunitat, diversos jutjats han resolt a favor dels deutors fins i tot quan les quantitats superen aquests topalls. Segons les darreres resolucions, l’Administració té l’obligació de motivar i justificar aquestes restriccions.
La batalla per aconseguir la cancel·lació de deutes públics superiors als 10.000 euros continua sumant capítols. Malgrat que el TJUE va reconèixer que els Estats membres poden establir excepcions i límits a la Llei de Segona Oportunitat, a Espanya alguns tribunals han permès a particulars i autònoms alliberar-se de quantitats més elevades.
En concret, dues sentències dictades a Madrid i Alacant indiquen que, encara que la normativa permet al legislador fixar topalls, l’Administració ha d’explicar de manera raonada per què els aplica, i aquests han de ser proporcionals per no impedir un veritable “dret a una segona oportunitat per als deutors de bona fe”, assenyala Alberto Velasco, secretari tècnic del Registre d’Economistes Forenses (REFOR) del Consell General d’Economistes (CGE).
La qüestió és especialment polèmica perquè el Govern mai no va aclarir per què el màxim exonerable es va fixar en 10.000 euros, ni tampoc per què la restricció afecta només l’Agència Tributària i la Seguretat Social, deixant fora altres organismes públics, com els ajuntaments.
Aquesta manca de fonament ha derivat en un augment de resolucions favorables als deutors acollits a la norma, sempre que compleixin requisits com acreditar bona fe, no haver comès delictes econòmics recents i demostrar la impossibilitat de pagament.
Des de la reforma de 2022 del Text Refós de la Llei Concursal (TRLC), els particulars insolvents poden eliminar o reduir els seus deutes i reprendre la seva activitat. La Llei de Segona Oportunitat ha fet possible l’exoneració d’imports propers als 200.000 euros, cosa que reforça la importància de la disputa actual sobre els límits de les deutes públiques.
Criteris dispars en la Justícia
Les resolucions de Madrid i Alacant, dictades al maig, obren la porta al fet que els deutors quedin alliberats d’obligacions que superin els 20.000 euros (10.000 euros amb Hisenda i 10.000 amb la Seguretat Social). Tanmateix, aquestes decisions evidencien la inseguretat jurídica, ja que altres jutjats continuen aplicant estrictament el límit de 10.000 euros previst a l’article 489 de la Llei Concursal de 2022.
Això significa que, segons el territori o el jutjat, la resolució pot ser més o menys favorable. Per al REFOR, aquesta manca d’uniformitat reflecteix el xoc permanent entre legislador i jurisprudència, que podria acabar amb una nova reforma legal, probablement més restrictiva.
Encara que les sentències de Madrid i Alacant no creen jurisprudència, tard o d’hora s’haurà de pronunciar el Tribunal Suprem o el mateix legislador, per aclarir l’abast de la norma.
Un nou revés judicial a l’Administració
Si el Suprem confirma aquest criteri, l’Administració patiria un nou cop, en introduir límits que els experts han considerat des del principi desproporcionats i sense prou fonament legal.
Un precedent va ser el tractament de l’habitatge habitual en la segona oportunitat: diversos jutjats van decidir excloure’l dels béns liquidables, i finalment aquesta interpretació es va incorporar a la Llei Concursal, atorgant més seguretat jurídica.
L’auge de la segona oportunitat
La polèmica coincideix amb un moment de fort creixement d’aquesta figura. Segons els Registradors, el nombre de concursos de persones físiques i autònoms —pas previ per acollir-se a la segona oportunitat— s’ha disparat, arribant a representar un 88% del total en el segon trimestre, més de 10.700 casos. Fa cinc anys només eren el 39% (626 procediments).
“Ens estem acostant a les xifres d’altres països europeus”, apunta Velasco, que atribueix aquest augment a la possibilitat d’exonerar deutes i a la creació del procediment especial per a microempreses, pensat per agilitzar tràmits.
Per això, insisteix que és essencial aportar més seguretat jurídica respecte als límits de deutes públiques que es poden exonerar, ja que el volum de procediments en persones físiques i autònoms és ja molt rellevant.
(Expansión, 15-09-2025)