Danys als clients bancaris

El ràtio de capital de les entitats espanyoles és el més baix d’Europa, segons l’Autoritat Bancària Europea

L’onada de desregulació financera internacional promoguda pels grans bancs i l’Administració dels Estats Units —que propugna afeblir els reguladors, reduir les exigències de capital i les proves de resistència— agafa Espanya amb els seus propis problemes financers previs: un sistema financer arrelat en males pràctiques i una banca amb la solvència més baixa d’Europa.

Un indicador de les males pràctiques bancàries és l’exorbitant xifra de reclamacions que els ciutadans presenten davant les mateixes entitats. L’any 2024 es van registrar 2.086.706 reclamacions, una xifra per si sola intolerable, que més que duplica les 828.213 presentades el 2020, segons la Memòria de Reclamacions del Banc d’Espanya.

El malestar dels clients va quedar palès en veure com es resolien les seves reclamacions, ja que només un 40% van ser favorables al reclamant. En el mateix exercici, les reclamacions adreçades al Banc d’Espanya van assolir una xifra rècord de 56.099, un 69% més que l’any anterior. El fet més rellevant és que les entitats no van complir el 21% de les resolucions del supervisor, obligant els clients a acudir als tribunals, tal com ha destacat Asufin.

La menor solvència de la banca espanyola ha quedat acreditada per l’Autoritat Bancària Europea, que situa el ràtio de capital dels bancs espanyols en el 13,18%, el més baix d’Europa, mentre que 17 països superen el 17%.

És significativa la preocupació del governador del Banc d’Espanya, José Luis Escrivá: “Hem constatat que la rendibilitat del sector bancari espanyol va millorar el 2024, gràcies al fet que l’augment del marge d’interessos i dels ingressos per comissions va ser superior al dels costos i provisions. Per la seva banda, els ràtios de capital es van mantenir estables, complint àmpliament les exigències normatives, però lluny de la mitjana europea. Els beneficis obtinguts l’últim exercici no es van aprofitar per reduir aquesta diferència amb Europa”.

El comportament de les entitats fa temps que preocupa les autoritats. L’anterior governador, Pablo Hernández de Cos, va encarregar una avaluació externa de la supervisió de conducta a tres experts: Stefan Ingves, Hanzo van Beusekom i Pedro Duarte Neves. En resposta a les seves recomanacions, el Banc d’Espanya es compromet a “posar el focus en el possible dany a la clientela, davant l’enfocament anterior, més correctiu”. També farà públics “els principals riscos sectorials identificats des de la perspectiva de la conducta”. Iniciatives rellevants, ja que els danys han estat molt greus (desnonaments, interessos, comissions i pràctiques abusives).

La Memòria de Supervisió de 2024 revela que, dels 939 empleats amb funcions de supervisió, només un 7% es dedicaven a qüestions de conducta i que només una de les 145 mesures supervisores correspon a expedients sancionadors. En matèria de sancions, el supervisor està pendent d’un informe jurídic per valorar l’augment de les sancions, el veto a determinats productes i la utilització del denominat client misteriós o mystery shopping. Això suposa “la possibilitat d’infiltrar-nos a les entitats per conèixer com tracten realment els clients”, en paraules de la subgovernadora Soledad Núñez. Mesures imprescindibles davant l’impressionant poder dels bancs i la magnitud dels danys.

ANDREU MISSÉ