935 851 265 
621 253 220 
L’organisme assegura que un 25% dels fons de deute està en una situació molt vulnerable per la mala qualitat creditícia i la seva limitada liquiditat
El Banc Central Europeu (BCE) estreta la vigilància sobre la situació dels fons d’inversió en la zona euro. En el seu últim informe d’estabilitat financera, presentat ahir, la institució monetària destaca la vulnerabilitat del sector financer no bancari davant un potencial augment de les fallides derivat de les pujades dels preus dels subministraments, una tendència exacerbada per la guerra a Ucraïna, i unes condicions de finançament més dures per la normalització monetària.
“Els fons d’inversió, principalment els de deute, tenen grans exposicions a companyies amb finances febles que podrien ser especialment vulnerables a un escenari d’alta inflació i baix creixement. El risc que els fons d’inversió puguin amplificar una correcció del mercat segueix aquí, especialment donats els petits matalassos de liquiditat”, indica l’informe de l’organisme amb seu a Frankfurt.
Els gestors han aprofitat les fortes correccions dels mercats en el que va d’any per a realitzar més adquisicions. Aquesta pràctica molt comuna de comprar en les caigudes a la recerca de majors rendibilitats preocupa l’autoritat monetària en un entorn d’alta incertesa en el qual les vulnerabilitats per a l’estabilitat financera s’han acrescut a conseqüència de la guerra de Rússia.
Un 25%, molt vulnerable
Segons les dades de l’estudi realitzat pel BCE, fins a un 25% dels fons de renda fixa de la zona euro té una qualitat creditícia baixa i té en cartera posicionis majoritàriament ilíquidas, la qual cosa els fa “especialment vulnerables”
“Es podrien produir més correccions en els mercats per una escalada de la guerra, un creixement més feble o si la política monetària hagués d’ajustar-se més ràpid de l’esperat”, indica l’informe que va presentar ahir Luis de Guindos, vicepresident del BCE.
De moment, els fons d’inversió han registrat reemborsaments “manejables” després de la invasió russa d’Ucraïna, indica el BCE, però el sector “continua sent vulnerable a majors correccions en els mercats donat els seus alts riscos de durada, crèdit i liquiditat”.
Mentre que la durada dels actius de deute en la cartera dels fons –els primers que se solen liquidar per a fer front als reemborsaments– supera els deu anys, la liquiditat mitjana dels gestors europeus se situa en nivells pròxims al 3%. Això significa que, més enllà d’una posició lleugera en efectiu, els fons tenen poc deute a curt termini que puguin transformar ràpidament en liquiditat per a afrontar les vendes de participacions sense assumir grans pèrdues. A més, com més gran és la durada del deute d’un fons, més exposat està a les pèrdues derivades de les pujades de tipus d’interès.
Impagaments
La principal preocupació del BCE és que la taxa d’impagaments de les empreses es dispari a conseqüència de la situació macroeconòmica i les vulnerabilitats prèvies i que el sector financer no bancari, en lloc d’absorbir l’impacte, amplifiqui el xoc causant inestabilitat financera. En el seu escenari més pessimista, l’autoritat monetària europea preveu que el nivell de defaults s’elevi fins al 8% enguany.
“Les insolvències que anticipem al començament de la pandèmia no van arribar a materialitzar-se gràcies a la resposta de les polítiques econòmiques. No obstant això, ara alguns sectors parteixen d’una posició més feble i la situació requereix un monitoratge estret, perquè l’impacte que puguin tenir sobre els bancs i els fons és una de les principals vulnerabilitats que hem detectat”, va assenyalar De Guindos.
Per a bregar amb aquesta situació, el vicepresident del BCE considera que és “essencial desenvolupar una sèrie d’eines i polítiques per al sector financer no bancari des d’una perspectiva macroprudencial si es volen abordar les vulnerabilitats estructurals i millorar la seva resiliència”. En particular Guindos va posar el focus en els desequilibris de la liquiditat i el palanquejament.
Implementar finestres menys freqüents de reemborsament en els fons d’inversió, exigir uns certs matalassos de liquiditat o fixar límits al palanquejament són algunes de les solucions que planteja.
ANDRÉS STUMPF-EXPANSIÓN