No solament és que no siguin entitats supervisades pel Banc d’Espanya: ni tan sols existeix un registre de quines empreses es dediquen a això.
Res prohibeix a dos individus pactar un crèdit, concepte que abasta des d’un avançament de nòmina a la pràctica de fiar en el comerç o un préstec entre familiars o amics. Aquesta activitat bancària, per resumir, no és exclusiva dels bancs o empreses financeres, entitats, totes elles, registrades i supervisades. Aquesta escletxa legal és aprofitat per empreses de préstecs ràpids que han convertit aquest racó financer en una sort de Salvatge Oest, amb crèdits a pocs dies que, calculats en termes anuals, llancen taxes d’interès de quatre o fins i tot cinc dígits.
Més enllà d’un debat jurídic sobre on comença un contracte privat entre parts i on comença la usura, flama particularment l’atenció la facilitat amb la qual aquestes signatures es promocionen en internet. Amb una facilitat similar canvien de denominació o s’esfumen per a evitar eventuals querelles per abús. No solament és que no siguin entitats supervisades pel Banc d’Espanya: ni tan sols existeix un registre de quines empreses es dediquen a aquesta activitat. Cert és que el supervisor, en la seva pàgina web, aconsella al client informar-se sobre la TAE dels préstecs i ofereix un simulador per a calcular-la; però moltes empreses de crèdits ràpids oculten els interessos sota altres conceptes, la qual cosa impedeix la comparació.
La supervisió financera no és un terreny fàcil en el qual moure’s; és un mercat extremadament greixat on qualsevol mesura té efectes secundaris, moltes vegades indesitjats. Però entre la rigidesa i l’anarquia hi ha termes mitjans que, sense tallar d’arrel una pràctica sens dubte nociva, ofereix una certa protecció al consumidor. La CNMV informa periòdicament d’entitats financeres que no tenen permís per a oferir serveis d’inversió; sense necessitat d’un expedient que seria ineficaç, fa advertiments preventius. També ha prohibit la promoció activa de contractes per diferències, en nom de la protecció de l’inversor, perquè la part perdedora és sempre la feble.
No succeeix el mateix amb els crèdits ràpids, i el motiu és tan fàcil d’explicar des del punt de vista legal com a impossible des del sentit comú. La supervisió financera no és un terreny fàcil en el qual moure’s; és un mercat extremadament greixat on qualsevol mesura té efectes secundaris, moltes vegades indesitjats. Però entre la rigidesa i l’anarquia hi ha termes mitjans que, sense tallar d’arrel una pràctica sens dubte nociva, ofereix una certa protecció al consumidor. La CNMV informa periòdicament d’entitats financeres que no tenen permís per a oferir serveis d’inversió; sense necessitat d’un expedient que seria ineficaç, fa advertiments preventius.
També ha prohibit la promoció activa de contractes per diferències, en nom de la protecció de l’inversor, perquè la part perdedora és sempre la feble. No succeeix el mateix amb els crèdits ràpids, i el motiu és tan fàcil d’explicar des del punt de vista legal com a impossible des del sentit comú. La supervisió financera no és un terreny fàcil en el qual moure’s; és un mercat extremadament greixat on qualsevol mesura té efectes secundaris, moltes vegades indesitjats.
Però entre la rigidesa i l’anarquia hi ha termes mitjans que, sense tallar d’arrel una pràctica sens dubte nociva, ofereix una certa protecció al consumidor. La CNMV informa periòdicament d’entitats financeres que no tenen permís per a oferir serveis d’inversió; sense necessitat d’un expedient que seria ineficaç, fa advertiments preventius. També ha prohibit la promoció activa de contractes per diferències, en nom de la protecció de l’inversor, perquè la part perdedora és sempre la feble. No succeeix el mateix amb els crèdits ràpids, i el motiu és tan fàcil d’explicar des del punt de vista legal com a impossible des del sentit comú.
Afortunadament, la normativa europea canviarà aquest context i Espanya haurà de registrar i regular a les empreses del sector. El canvi legal, això sí, no afectarà els països de l’entorn europeu, perquè la major part d’ells (com Itàlia, França o Alemanya) ja han posat límit a aquest fosc negoci. I ja és tard.