El preconcurs pot excloure el delicte d’apropiació indeguda

L’ex CEO de l’agència de viatges Transhotel evita una pena de presó per impagaments a aerolínies quan s’encaminava cap al concurs de creditors

La secció segona de l’Audiència Provincial (AP) de Santa Cruz de Tenerife ha absolt Julio de la Cruz Nieto, ex conseller delegat de l’agència de viatges Transhotel, que havia estat acusat de ser responsable d’un delicte d’apropiació indeguda per retenir fons procedents de la venda de bitllets l’any 2014. L’acusació, encapçalada per IATA (Associació Internacional de Transport Aeri), reclamava per a ell una pena de presó de tres anys i una multa econòmica de 9.000 euros, així com una indemnització de 143.000 euros en concepte de responsabilitat civil.

Segons la sentència, amb data del passat 30 de juny, els impagaments no es van deure a una apropiació il·lícita ni a una gestió deslleial, sinó que van ser conseqüència d’una decisió lícita i raonable perquè l’empresa es trobava en situació de preconcurs de creditors. Transhotel, que en el seu moment va arribar a facturar 400 milions d’euros, va entrar en concurs a l’abril de 2015 i va acabar en fallida.

Els fets provats indiquen que l’agència va subscriure el 2011 un contracte amb aerolínies com American Airlines i Air Europa, representades per IATA, que li autoritzava a vendre bitllets d’avió. Aquestes vendes es realitzaven en nom de les companyies aèries, de manera que Transhotel quedava obligada a lliurar-los l’import rebut.

Entre setembre i octubre de 2014, va deixar d’abonar més de 300.000 euros per la venda de bitllets. Aquest escenari coincideix en el temps amb la sol·licitud del preconcurs de creditors per part de la companyia, que al gener de 2015 va presentar la sol·licitud de concurs voluntari. Després de pagaments parcials, la quantitat final impagada a les aerolínies va ascendir a 143.000 euros.

A diferència de la majoria de casos en què IATA exerceix aquest tipus d’acusacions contra agències, l’Audiència Provincial ha decidit absoldre del delicte d’apropiació indeguda Julio de la Cruz i també Transhotel com a responsable civil subsidiari, tots dos defensats en el procediment per RSM. El principal fonament de la resolució és que, quan una empresa preveu una situació d’insolvència, té el deure de preservar el conjunt d’actius de què disposa i posar-los a disposició de l’administrador concursal.

“Aquesta manera d’actuar no només és d’acord amb la normativa concursal i evita la rescissió d’operacions anteriors al concurs o declaracions de culpabilitat d’administradors, sinó que a més exclouria la responsabilitat penal que pretengui al·legar un creditor contra l’empresa o els seus administradors”, explica Mario Blanco, soci de defensa corporativa de RSM. Aquest ha estat un punt clau per descartar el delicte d’apropiació indeguda que imputava IATA i fins i tot per imposar-li les costes processals, una circumstància excepcional en la jurisdicció penal.

La sentència aclareix que Transhotel “havia conservat de manera diligent als seus comptes els diners cobrats pels bitllets d’avió emesos”. Encara que l’agència tenia fons per efectuar el pagament de les quantitats degudes, no ho va fer perquè els seus administradors van entendre que havien d’evitar qualsevol desemborsament que no fos estrictament imprescindible per mantenir la seva activitat.

En aquest sentit, la resolució confirma que “la llevança de la comptabilitat i la documentació eren exemplars”, segons l’administrador concursal de Transhotel.

Així mateix, “el fet que IATA no s’hagués adreçat al jutge del concurs de creditors per reivindicar un actiu impedeix que, en aquest cas, pugui reclamar-lo per la via de l’apropiació indeguda, ja que la llei concursal disposa expressament la via per lliurar-lo a qui es consideri el seu legítim titular”, assenyala el soci de RSM, que afegeix que l’associació va ser advertida d’aquesta circumstància.

Blanco considera que aquesta interpretació pot marcar un punt d’inflexió de cara a futurs casos similars, tant en el propi sector dels operadors de viatges aeris com en altres àmbits. “El fet que els jutges especialitzats determinin una situació mitjançant resolució ferma haurà de tenir efectes, desitjablement de cosa jutjada, en eventuals resolucions penals. Si no, jutges no especialitzats estarien resolent sobre qüestions complexes de matèries que els són alienes”, adverteix.

Contra la sentència hi cap recurs d’apel·lació davant la sala penal del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de Canàries, encara que “la contundència de la resolució”, que queda reflectida en la imposició de les costes processals a la pròpia acusació, dificulta que pugui tenir recorregut.

Font: Jesús de las Casas. Madrid