Prepara una llei en un context d’augment dels crèdits fàcils a les xarxes socials
El Tresor està elaborant una nova llei que, aprofitant la transposició d’una directiva europea sobre crèdits al consum, pretén controlar la usura i els prestadors que operen sense estar registrats. Com a primer pas, ha iniciat una consulta pública per recollir les opinions del sector.
Aquesta iniciativa arriba en un moment en què el consum de serveis financers és elevat, i també hi ha certa manca de control sobre els préstecs oferts a les xarxes socials. Segons el Banc d’Espanya, el saldo pendent dels crèdits al consum va assolir el passat agost els 100.500 milions d’euros, la xifra més alta des de gener del 2009, superant per primera vegada en 15 anys els 100.000 milions d’euros.
Denuncien anuncis de préstecs amb interessos del 2.500% en horari de màxima audiència a la televisió
Un dels principals objectius de la nova normativa serà obligar als prestadors i intermediaris de crèdit a estar subjectes a un registre i obtenir una autorització prèvia abans de poder operar, segons ha indicat el Tresor. El Banc d’Espanya també recolza aquesta mesura.
Les entitats financeres fa temps que reclamen aquesta regulació. Ignacio Pla, secretari general d’Asnef, assenyala que la seva associació està a favor d’incloure a la nova llei una “reserva d’activitat”, de manera que només aquelles entitats regulades i amb llicència d’establiment financer puguin concedir crèdits de manera professional a Espanya. Aquest sistema ja funciona en països com Alemanya, França o Itàlia, on només les entitats de crèdit poden operar. Segons Pla, això garantiria un mercat competitiu i amb una protecció adequada al consumidor.
Pla adverteix que actualment “qualsevol pot prestar diners”, fet que ha propiciat un augment d’empreses i persones que ho fan sense cap tipus de control. A les xarxes socials i fins i tot en programes de televisió en horari de màxima audiència, apareixen anunciants no regulats oferint préstecs a vegades amb interessos superiors al 2.500%.
Aquesta situació és comparable a la lluita de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) contra la publicitat enganyosa de “xiringuitos d’inversió” a les xarxes socials, on sovint s’utilitza la imatge de persones famoses sense permís. En la seva recent compareixença al Congrés, el president de la CNMV, Rodrigo Buenaventura, va assenyalar que la xarxa social X (anteriorment coneguda com Twitter) ignora els advertiments del regulador. “X es nega a complir la normativa”, va lamentar.
A més, el Tresor està considerant quin hauria de ser el límit per definir la usura. Tot i que la usura està regulada en països pròxims, a Espanya no s’ha legislat sobre aquesta qüestió des del 1908. A França, es considera usura qualsevol préstec els interessos del qual superin en un 25% la mitjana del mercat. A Portugal, el llindar és del 25%, i a Itàlia, del 25% més quatre punts.
A Espanya, però, hi ha prestadors que operen amb taxes superiors al 1.000% sense enfrontar conseqüències legals. Una recent sentència del Tribunal Suprem considera usura quan l’interès d’un préstec supera en més de sis punts percentuals la mitjana del mercat. A Asnef defensen que se segueixi aquesta doctrina, independentment de si aquests límits s’incorporen o no a la llei.
La directiva que el Tresor ha de transposar busca protegir els consumidors dels abusos en aquest tipus de préstecs. Regularà la publicitat perquè informi clarament sobre els costos del crèdit i exigirà una avaluació de la solvència del consumidor.