935 851 104
621 253 220 
El Tribunal Suprem ha acceptat revisar un recurs de cassació que planteja una qüestió clau per a les empreses familiars i els grups empresarials dedicats al lloguer d’immobles. La qüestió a debat és si una societat que es dedica al lloguer de propietats pot beneficiar-se de la reducció del 95% en l’Impost sobre Successions i Donacions (ISD) quan les seves participacions es donen a familiars, encara que aquesta empresa no tingui contractat directament un empleat a jornada completa per gestionar els lloguers, sempre que una altra empresa del mateix grup sí que el tingui.
Actualment, l’Agència Tributària exigeix que l’empresa arrendadora disposi per si mateixa d’un treballador a jornada completa per accedir a aquesta reducció fiscal. No obstant això, els recurrents argumenten que, en formar part d’un grup empresarial, s’haurien de tenir en compte els recursos de tot el conjunt d’empreses.
Els magistrats han assenyalat que hi ha incertesa en la interpretació de la normativa pel que fa als grups d’empreses. La resolució del Tribunal Suprem podria establir un precedent que influenciï l’aplicació d’aquest benefici fiscal per a nombroses companyies familiars amb estructures similars.
En particular, el Suprem analitzarà si, per aplicar la reducció del 95% en la base imposable de l’ISD en la transmissió de participacions empresarials, el requisit de comptar amb un empleat a jornada completa pot ser complert a través d’una altra societat del mateix grup.
L’acte d’admissió del Tribunal Suprem reconeix que aquest cas té un interès cassacional objectiu, ja que la qüestió jurídica va més enllà d’una situació particular i podria repetir-se en molts altres casos. A més, subratlla que no existeix jurisprudència específica sobre aquesta interpretació, tot i que ja s’han emès pronunciaments previs sobre la reducció de l’ISD i el tractament fiscal del lloguer d’immobles.
La Sala destaca la complexitat normativa derivada de les múltiples referències creuades entre diferents lleis fiscals (Successions remet a Patrimoni, que al seu torn es vincula amb l’IRPF) i la possible incoherència que genera aplicar la Llei de l’IRPF als grups empresarials, quan en l’Impost sobre Societats sí que s’admet un enfocament conjunt per determinar si existeix activitat econòmica en el lloguer.
El cas té el seu origen en una liquidació de l’ISD després de la donació de participacions en una empresa matriu amb una filial dedicada al lloguer d’immobles rústics. L’Administració va denegar l’aplicació de la reducció fiscal en considerar que la filial no realitzava una activitat econòmica, ja que no comptava amb empleats contractats per gestionar el lloguer. Aquesta postura va ser confirmada pel tribunal econòmic-administratiu regional i el tribunal superior de justícia, que van concloure que l’empresa arrendadora havia de complir per si mateixa el requisit de tenir un empleat a jornada completa.