Els processos concursals, en la seva xifra més alta de l’última dècada

FINS AL NOVEMBRE/ Malgrat el creixement del PIB, les insolvències empresarials es disparen, amb 8.397 processos concursals en els onze primers mesos, un 25% més que en el mateix període del 2023.

Malgrat el robust creixement que reflecteixen les estadístiques de l’INE en l’últim quadrienni, període en què l’economia espanyola s’ha recuperat amb força de la crisi de la Covid, avançant primer com una “moto” i després com un “coet”, en paraules de Pedro Sánchez, i que Espanya serà una de les economies desenvolupades que més creixerà el 2024, la realitat és que aquesta bonança macroeconòmica no es reflecteix en una part significativa del teixit empresarial espanyol, abocat a la suspensió de pagaments i, en molts casos, a la dissolució per problemes d’insolvència. Entre gener i novembre d’aquest any, el nombre de processos concursals s’ha disparat un 25,4% respecte al mateix període de l’any passat, fins a arribar als 8.397, més que en tot el 2023 i la xifra més alta dels últims deu anys, segons l’últim estudi d’Informa D&B sobre procediments concursals i dissolucions al nostre país. Per trobar una xifra més alta cal remuntar-se al 2013, quan es van registrar 9.310 concursos.

De la xifra total, el gruix correspon a concursos de creditors, que entre gener i novembre van augmentar un 12,4%, fins a situar-se en 6.684, dada que és una mala notícia perquè aquells que incorren en l’antiga suspensió de pagaments tenen moltes possibilitats d’acabar en liquidació. En segon lloc, se situen els procediments especials per a microempreses, que s’han catapultat un 225,8%, fins a arribar als 1.398, ja que les pimes van ser la figura estrella que va introduir la nova Llei Concursal que va entrar en vigor al setembre del 2022 amb l’objectiu, precisament, d’evitar que les empreses amb indicis de viabilitat entressin en concurs; es van reduir un 1,8%, fins als 315. I encara que les dissolucions van minvar un tímid 0,3%, un total de 25.587 negocis van tancar fins al novembre.

Les causes d’aquest desajust entre la brillant marxa de les estadístiques macroeconòmiques i la difícil situació micro de moltes empreses són múltiples. D’una banda, el fort encariment del finançament registrat a partir de juliol del 2022 en el marc de la teràpia de xoc desplegada pel BCE per combatre la inflació i que només va començar a atenuar-se el juny passat, amb tres retallades de tipus des de llavors, encara que per aquells que es van endeutar als preus més alts aquest alleujament va arribar tard. Sense oblidar que moltes pimes i autònoms no han pogut afrontar la devolució dels crèdits ICO atorgats durant la crisi de la Covid. I d’altra banda, les seqüeles de la crisi energètica i inflacionària, que van disparar els costos operatius.

J. Díaz, Madrid