935 851 104
621 253 220 
Els tribunals han començat a condonar impagaments amb el fisc i la Seguretat Social, però són procediments complexos.
La Llei de Segona Oportunitat s’ha convertit en una via d’escapament per a persones en situacions econòmiques límit. L’any 2024, prop de 50.000 ciutadans i autònoms ofegats pels números vermells van activar aquest mecanisme. Des de la seva aprovació el 2015, la llei ha mostrat ser una eina útil per permetre que deutors de bona fe —sense antecedents penals ni sancions greus— puguin començar de nou, mantenint l’habitatge o uns ingressos mínims. La novetat del darrer any és que alguns jutges han ampliat el seu abast incloent deutes amb Hisenda i la Seguretat Social.
El problema és que la Llei Concursal només permet exonerar fins a 10.000 euros amb Hisenda i 10.000 més amb la Seguretat Social; la resta s’ha de pagar. Aquest límit pretén protegir els diners públics, però a la pràctica impedeix molts contribuents de refer la seva vida. El novembre de 2024, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va advertir que aquest topall no estava prou justificat.
Arran d’aquesta sentència, diversos jutges a Espanya han començat a flexibilitzar criteris. Fa un mes, un ciutadà va aconseguir anul·lar 220.819 euros de deute públic en un cas pioner a Catalunya. El Jutjat Mercantil nº 1 de Barcelona va deixar d’aplicar els límits de la Llei de Segona Oportunitat i va valorar la vulnerabilitat del demandant: un home de 54 anys, amb dues filles menors i 979 euros mensuals d’ingressos.
Situacions semblants s’han publicat en mitjans jurídics el darrer any. A Madrid, un autònom va aconseguir que se li condonessin més de 150.000 euros de deute públic; i a Còrdova, un empresari afectat per la crisi immobiliària va obtenir el perdó de 230.000 euros.
La idea de poder començar de zero atrau molta atenció, reforçada per la publicitat dels despatxos especialitzats en la Llei de Segona Oportunitat. Això pot fer pensar que aconseguir la cancel·lació de deutes és senzill, però els experts insisteixen que la realitat és més complicada.
Les sentències favorables són encara escasses i molts tribunals continuen donant la raó a l’Administració. També hi ha grans diferències entre jutjats i entre criteris interpretatius. Fins i tot petits detalls formals, com exigir notificacions electròniques que la llei no contempla, poden fer fracassar un procediment. El camí cap a la segona oportunitat encara és ple d’obstacles.
La manca d’acord entre jutges fa preveure que el Tribunal Suprem haurà d’intervenir. Un exemple és Alacant: un jutjat va aplicar una fórmula híbrida per reduir el deute públic d’un ciutadà, però la decisió va ser anul·lada per l’Audiència Provincial mesos després.