fbpx
CONTACTAR
  935 851 265
  621 253 220
ley segunda oportunidad

La comunicació entre dues parts és el millor fàrmac

close up. business colleagues are discussing something standing

Cararles García Roqueta, advocat, president de la Societat Catalana de Mediació en Salut

Tinc un problema amb el meu veí, senyor mediador. A qui li ho explico?

Eviti a aquelles persones que tiren més llenya al foc i fiquen el dit en la nafra quan els exposa situacions difícils amb tercers.

I a qui recorro llavors?

Ha de buscar als que, al contrari, escolten tot el que li passa, li pregunten com se sent, intenten entendre les diverses i contraposades cares del seu conflicte… Aquests són mediadors naturals.

I on es troben?

A tot arreu. La nostra societat està plena d’ells i contribueixen a solucionar problemes diàriament. No sols som els advocats, també els psicòlegs, els professors, els infermers… qualsevol que hagi estudiat un grau o diplomatura i després aprofundeixi en les eines de la mediació.

Però per a això no tenim ja als jutges?

El nostre objectiu és que no tingui vostè que arribar al jutjat i resolgui el seu problema extrajudicialment mitjançant un acord amb aquest veí del qual em parlava, en el qual algú com jo haurà mediat.

Contribuiran vostès a alleugerir els llegendaris embussos en els jutjats?

Tots hauríem de veure la mediació com el mètode adequat per a resoldre els conflictes. La judicialización hauria de ser només l’alternativa quan no hi hagi acord entre les parts.

Quina diferència hi ha entre una mediació i un arbitratge?

Aquest últim s’assembla molt més a un
judici, perquè en ell hi ha un o diversos àrbitres que dicten un laude, semblança a una sentència. En acceptar l’arbitratge, abandonem el nostre poder de decisió com a parts.

I la conciliació?

Aquí el que es fa és introduir a una persona que sap molt de la matèria, com un perit o fins i tot un catedràtic i, amb els seus coneixements, ens tirarà una mà en la resolució de la nostra disputa.

Què seria el primer que faria un mediador davant el meu conflicte?

El primer seria millorar la relació amb el seu veí. Explorem, reconeixem i dialoguem. Poques mediacions he vist jo, per no dir cap, en la qual la relació entre les parts hagi anat a pitjor. Aquesta és la gràcia: millorar la comunicació.

En quines àrees solen sorgir els majors problemes?

En les relacions entre les persones. Si no són bones sempre acaben sorgint problemes.

I triguen molt a resoldre’s?

M’he trobat en algunes organitzacions amb conflictes que portaven cronificados fins a sis anys, amb gent que no es parlava. Després de només quatre sessions de mediació, un mes més o menys, recomponien la relació en trobar-se en un espai d’escolta i confiança en el qual dialogar.

Com va arribar a convertir-se en mediador?

Vaig estudiar Dret i em vaig anar especialitzant en diferents matèries. Vaig tenir l’oportunitat de ser àrbitre de consum, i conèixer la mediació. Vaig cursar un màster en la matèria i em vaig convertir en un advocat que, a més d’exercir com a tal, també pot ser mediador.

I en l’actualitat…

Presideixo des de fa set anys la Societat Catalana de Mediació en Salut, que enguany celebra el seu desè aniversari. El pròxim dia 25 obrirem el nostre II congrés, per a abordar els principals reptes de les organitzacions sanitàries en la gestió positiva de conflictes.

La pandèmia ha augmentat el seu treball?

Molts dels conflictes entre els professionals de la sanitat van quedar aparcats durant els pitjors moments de la pandèmia i ara han reaparegut. Per això, la mediació en salut jugarà un paper molt important en la reconstrucció.

És un àmbit de molta tensió interna la sanitat?

En general, estem en una societat que viu del conflicte, com si fos una cosa cultural, però no és així. La comunicació entre les parts enfrontades és el millor fàrmac. Gregorio Marañón deia que l’utensili més útil d’un hospital són les cadires.

Cadires?

Perquè serveixen per a escoltar.

Em recepta llavors unes cadires còmodes per a dialogar amb el meu veí?

Per descomptat. I a la nostra societat en general li prescriuria incorporar els procediments de la mediació des de l’escola primària: adoptar l’escolta com a metodologia, practicar els silencis ben entesos. Així anirem creant una societat més intel·ligent.

Acabo de complir 48 anys. Soc barceloní, fill de sorià i catalana. Casado, pare d’un nen de 8 anys, Carles, com jo. Crec en Déu i en les persones, també en la política que pren consciència i escolta a la ciutadania. El 25 de gener iniciarem l’II congrés de mediació en salut

En la mediació està l’èxit

El president dels mediadors catalans en salut em posa després de la pista dels seus il·lustres predecessors i descobreixo que, ja en El Quixot, Cervantes fabula un episodi de mediació, quan l’enginyós gentilhome destrossa els titelles de Mestre Pedro. Sancho Panza i un venter hauran d’exercir de “mitgers” en el conflicte, que acabarà amb compensació econòmica.

La literatura és testimoniatge que, ja en el segle d’or, es resolien els conflictes amb la bonhomía proverbial del gran Sancho.no ha d’arribar la sang al riu com un inveterat costum, em postil·la el nostre modern mediador. En el nou escenari que ens ha deixat la pandèmia, millor que buscar l’enfrontament, serà “compartir reflexions, models de pràctiques, experiències, iniciatives i propostes”.

Teresa Amiguet-La Vanguardia

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Contiene enlaces a sitios web de terceros con políticas de privacidad ajenas que podrás aceptar o no cuando accedas a ellos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos.
Privacidad