La Fed podria pujar tipus abans de l’esperat

La Reserva Federal ha activat la manera control de la inflació. L’organisme que presideix JeromePowell va publicar ahir les actes de l’última reunió en les quals revela que la major part dels seus membres coincideixen que “podria resultar necessari afrontar pujades en els tipus d’interès abans o a un ritme més ràpid de l’esperat inicialment”. 

Al desembre, Powell va advertir que havia arribat el moment de deixar de qualificar com a transitòria a la inflació, que al novembre va aconseguir el 6,8% al país. Ara, no obstant això, la Fed va més enllà i intervindrà per a tractar de “reprimir l’elevada inflació”. 

En l’actualitat, la Fed manté els tipus en mínims històrics, en una forqueta entre el 0% i el 0,25% en la qual els va situar amb l’esclat de la pandèmia. 

Els mercats es van prendre aquesta sorpresa com una bufetada, amb fortes pujades en les rendibilitats del deute sobirà estatunidenc, que es mou de manera inversa al seu preu, i caigudes en els principals indicadors borsaris. 

Els inversors anticipaven que la Fed duria a terme al voltant de tres pujades de tipus a partir de juny, després de finalitzar al març el programa de compres de deute que va tornar a reactivar-se amb la pandèmia. Després de les actes, no obstant això, els futurs sobre els fons federals han virat de manera dramàtica i descompten el primer enduriment del preu del diner per a març amb una probabilitat del 80%. 

La situació macroeconòmica és encara més delicada. La transcripció de l’última reunió mostra com els membres de la Fed consideren que hi ha riscos a la baixa per al creixement per la propagació de la nova variant del virus, al mateix temps que detecten riscos perquè la inflació es torni encara més alta del que ja és. La “fortalesa del mercat laboral” és un dels elements esgrimits per a això, juntament amb la previsió que els colls d’ampolla que pressionen l’oferta de béns “es mantinguin al llarg de tot l’any”, segons assenyalen els banquers centrals.

Balanç 

Però una accelerada pujada de tipus no va ser l’única bomba que va deixar anar la Fed amb la publicació de les seves actes. Alguns representants del banc central van esmentar fins i tot la possibilitat que la Fed pogués començar a reduir el seu balanç poc després de la primera pujada de tipus. Aquest fenomen, conegut com quantitative tightening, implica que l’organisme deixi vèncer els bons que tenen en la cartera i que ha comprat a través dels seus programes d’estímul. 

Quan un banc central dona per finalitzat el seu programa de compres de deute, en realitat roman en el mercat i reinverteix en nous bons els diners que li paguen pels títols que aconsegueixen la seva maduresa. Preserva, per tant, la grandària del seu balanç i l’única cosa que fa és no engreixar més la seva cartera en termes nets. 

Si pren aquesta decisió, no obstant això, la Fedcomençaria a desinflar els gairebé 9 bilions de dòlars del seu balanç. No es parla en cap cas de venda activa de bons, una mesura encara més radical, però el perfil de deute a més curt termini adquirida durant la pandèmia es traduiria en una reducció més ràpid que després de la passada crisi. 

La mesura, que els inversors ni tan sols remenaven encara, suposaria restar encara més liquiditat al sistema i acceleraria l’enduriment monetari als Estats Units.

Andrés Stumpf. Madrid – Expansió