fbpx
CONTACTAR
  935 851 265
  621 253 220
ley segunda oportunidad

La Justícia lleva deutes a empresaris arruïnats per intentar salvar el seu negoci

JUTJAT DEL MERCANTIL/ El jutge destaca la bona fe i aplica la Llei de Segona Oportunitat per a eximir a una empresària d'un deute personal de 6,5 milions d'euros després d'injectar a la seva companyia aquesta quantitat amb el seu patrimoni davant la crisi del Covid. 
martillo-juez-sobre-fondo-billetes-euros-juez-martillo-sobre-dinero-tribunal

JUTJAT DEL MERCANTIL/ El jutge destaca la bona fe i aplica la Llei de Segona Oportunitat per a eximir a una empresària d’un deute personal de 6,5 milions d’euros després d’injectar a la seva companyia aquesta quantitat amb el seu patrimoni davant la crisi del Covid. 

Bones notícies per als empresaris afectats en procediments concursals i que van intentar salvar la seva empresa fins a l’últim moment, fins i tot recorrent al seu patrimoni personal. La Justícia, en aplicació de la Llei de Segona Oportunitat, avala ja de manera clara l’exoneració dels deutes en les quals van incórrer personalment tant autònoms com empresaris per a evitar la fallida del seu negoci. En l’últim cas, el jutge perdona a una empresària afectada un deute personal de 6,5 milions d’euros després d’injectar a la seva companyia aquesta quantitat amb el seu propi patrimoni per a evitar el tancament en plena crisi del Covid. Així ho ha dictaminat el Jutjat del Mercantil número 11 de Madrid en una recent resolució de 10 de gener de 2024. La condonació milionària, que és una de les majors que es coneixen fins a la data i que consolida el perdó d’aquestes quantitats, suposa un alleujament per als empresaris en situació personal d’insolvència que, fins i tot amb bona fe, van ser arrossegats pels deutes generats per l’activitat econòmica de les seves empreses.

L’advocat explica que l’afectada “estava dedicada al món de la moda i a la realització d’esdeveniments i es va veure colpejada, com tants uns altres, per l’aturada d’activitat que va suposar el confinament i com, amb la seva millor voluntat, va fer tot el possible per mantenir les seves empreses en actiu, assumint personalment el cost de les seves obligacions, especialment les derivades de la seva elevada plantilla”. Amb aquesta fi, l’empresària va refinançar els deutes de la seva companyia amb préstecs avalats personalment, però la crisi també va superar la seva pròpia fortalesa econòmica. Les seves empreses van ser declarades en concurs fortuït i les entitats financeres van dirigir totes les seves accions executives contra ella, impossibilitant-li qualsevol tipus de disponibilitat econòmica i desposseint-la finalment de tot el seu patrimoni. Tanmateix, i malgrat això, el jutge en el seu acte aprecia la bona fe de l’empresària i li perdona tot aquest passiu.

D’aquesta manera i gràcies a l’aplicació de la Llei de Segona Oportunitat, l’ordenament jurídic li permetrà un nou començament econòmic que, malgrat néixer des de zero, li permetrà la reincorporació en el sistema econòmic amb possibilitats plenes. Aquest mecanisme processal va néixer en el Dret Concursal l’any 2015 i ha sofert diverses modificacions fins a la seva definició legal actual en el Text Refós de la Llei Concursal, que fins i tot han endurit alguns requisits que permeten l’accés a aquest.

Els deutors concursats s’incrementen un 30,4% Segons el Col·legi de Registradors, en el tercer trimestre de 2023, últim amb dades, el nombre de deutors concursats se situa en els 4.054, la qual cosa suposa un increment del 30,4% respecte al mateix període de l’any anterior, encara que suposa una disminució del 31,7% respecte al trimestre anterior. Dels 4.054 deutors concursats, 1.027 són empreses persones jurídiques, i 3.027 són persones físiques, la qual cosa suposa el 25,3% i 74,7% respectivament, del total. El nombre d’empreses persones jurídiques concursades disminueix un 28,3% en el tercer trimestre de 2023 respecte al mateix període de l’any passat. Segons la forma jurídica, el 92,8% de les empreses concursades són Societats de Responsabilitat Limitada. El 45,1% de les empreses concursades es troba en el tram més baix de volum de negoci (fins a 250.000 euros), i tan sols el 4,9% supera els 2 milions d’euros anuals. El 23,4% de les empreses concursades tenen com a activitat econòmica principal el Comerç, el 18,7% la Construcció, i el 15,1% la Indústria Manufacturera. Quant al nombre d’assalariats, el 51,6% del total d’empreses concursades té menys de sis. I, entre aquestes, el 21,3% no té assalariats. El 24,7% del total d’empreses concursades en el tercer trimestre té una antiguitat de 20 o més anys. D’altra banda, el 50,7% té vuit o menys anys d’antiguitat. Per sectors, en Hostaleria, el 39% de les empreses concursades té menys de quatre anys d’antiguitat. Per part seva, en Transport i emmagatzematge, el 37,8% de les concursades té vint o més anys d’antiguitat. Les comunitats autònomes amb major nombre de deutors concursats en el tercer trimestre de 2023, com en trimestres anteriors, són Catalunya (1.355), Madrid (601), Comunitat Valenciana (477), i Andalusia (311), que concentren el 70%.

“No obstant això, la veritat és que ha generat excel·lents resultats en les situacions en què pot aplicar-se, permetent en particular a empresaris que van actuar de bona fe recuperar la seva salut econòmica i la seva reincorporació al tràfic econòmic el que, més enllà del benefici que això pugui reportar al deutor concursat, és també un benefici per a la comunitat en general, puix que, per què no, també inclou la possibilitat d’emprendre de nou”.

La Llei 25/2015, de 28 de juliol, de mecanisme de segona oportunitat, reducció de la càrrega financera i altres mesures d’ordre social és la normativa que ha obert la porta a aquestes quitacions de deute. Abans, el Codi Civil recollia l’exoneració de passiu lligada a un conveni entre deutor i creditors i al seu compliment, així com el principi de limitació de l’exoneració en cas de venir el deutor a millor fortuna, però també circumscrit a l’esdevenir del propi conveni. No obstant això, paradoxalment, no recollia cap previsió relativa a l’exoneració del deutor en el cas que aquest hagués liquidat el seu patrimoni. És a dir, en el cas que, simplement i planament, ho hagués perdut tot.

La llei instaura un règim d’exoneració per als deutors persona natural en el marc del procediment concursal. El sistema d’exoneració té dos pilars: que el deutor sigui de bona fe i que es liquidi prèviament el seu patrimoni, o que es declari la conclusió del concurs per insuficiència de massa. Complertes aquestes dues condicions, la norma permet al deutor veure exonerades de manera automàtica els seus deutes pendents quan hagi satisfet en la seva integritat els crèdits contra la massa, els crèdits concursals privilegiats i, si no ha intentat un acord extrajudicial de pagaments, el 25% dels crèdits concursals ordinaris. Alternativament, quan no hagin pogut satisfer els anteriors crèdits i sempre que accepti sotmetre’s a un pla de pagaments durant els 5 anys següents, el deutor podrà quedar exonerat provisionalment. Per a l’alliberament definitiu de deutes, el deutor haurà de satisfer en aquest període els deutes no exonerats o fer un esforç substancial per a això.

Ignacio Faes. Madrid

Llegir article

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Contiene enlaces a sitios web de terceros con políticas de privacidad ajenas que podrás aceptar o no cuando accedas a ellos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de tus datos para estos propósitos.
Privacidad