935 851 265 
621 253 220 
BALANÇ El segon any d’aplicació de la nova Llei Concursal deixa una major complexitat en els procediments, segons una guia elaborada per Cuatrecasas.
El passat mes d’agost es van complir dos anys des de l’entrada en vigor de la nova Llei Concursal, la principal novetat de la qual va ser la introducció dels plans de reestructuració com a eina per salvar les empreses en crisi. Tot i que aquesta nova figura ha requerit des de llavors un important esforç d’adaptació per part de tots els actors implicats, el mercat espanyol ja ha vist alguns casos significatius com el de Celsa.
El segon any d’aplicació de la reforma concursal ha posat en relleu una evolució tècnica significativa: les reestructuracions s’han convertit en l’eina preferida pels operadors del mercat per intentar garantir la viabilitat de companyies amb dificultats.
Tot i que l’experiència ha fet aflorar una major complexitat en els procediments, algunes controvèrsies s’han anat aclarint en aquest període, segons una guia elaborada per Cuatrecasas, que ha analitzat més de 50 operacions de reestructuració a través de les resolucions judicials que han recaigut sobre elles.
“Ha augmentat significativament la falta de consensualitat en els plans homologats, cosa que es tradueix en una major anticipació per part dels deutors amb un increment de les sol·licituds per part dels creditors sense el consentiment del deutor, que segurament proliferaran en el futur”, assenyalen Ignacio Buil i Fedra Valencia, socis de Cuatrecasas.
Tendències
La guia confeccionada pel despatx d’advocats destaca algunes de les principals tendències en la reestructuració preconcursal. Entre elles, sobresurt l’augment gradual però incipient de la revisió judicial de la sol·licitud d’homologació sense contradicció prèvia. En el primer any d’aplicació, aquests van ser majoritaris, excepte excepcions com Xeld i Celsa. Dotze mesos més tard, s’han emès nombroses sentències resolent impugnacions o oposicions a l’homologació de plans de reestructuració.
A més, la discussió sobre la correcta formació de classes de crèdits i el perímetre d’afectació s’han convertit en els aspectes que centren les impugnacions o oposicions dels casos. El fet que un litigi sobre aquests aspectes culmini amb resultat exitós reforça l’interès dels creditors en alinear la seva voluntat amb la de la majoria.
Altres qüestions que destaquen en l’estudi de Cuatrecasas són l’increment de l’afectació del finançament intern o nou, i la capacitat imprevista de crèdits de dret públic per a l’aprovació dels plans de reestructuració.
L’augment de la falta de consensualitat en la promoció de plans de reestructuració és un altre factor notable. “L’absència de regulació d’un règim per als plans competidors i les solucions judicials al respecte fomenten una cursa dels actors de la reestructuració per sol·licitar l’homologació del pla en primer lloc, malgrat l’absència de consens”, assenyala Ignacio Buil, soci coordinador del grup de reestructuracions, insolvències i situacions especials de Cuatrecasas.
Malgrat la inclusió de la probabilitat d’insolvència com a pressupost objectiu, l’estudi revela que els escenaris de crisi predominants continuen sent la insolvència imminent i la insolvència actual. Així mateix, de moment són testimonials els casos de sol·licitud d’homologació judicial per part dels creditors en què no hi ha conformitat del deutor.
Fedra Valencia, sòcia del mateix grup de pràctica, afirma que “el precedent del cas Celsa generarà sens dubte, d’una banda, una major avidesa per la promoció de la reestructuració per part dels creditors per evitar la pèrdua de poder de decisió”, i, d’altra banda, un major control sobre els plans de reestructuració sol·licitats pels deutors sense conformitat per part dels creditors en què el canvi en el control social sigui una mesura estrella”.
Finalment, l’informe subratlla un increment en la litigiositat dels plans de reestructuració i els processos d’homologacions sotmesos a impugnació. De manera addicional, l’absència d’un sistema judicial centralitzat que permeti fixar doctrina comporta que es produeixi amb freqüència un tractament diferent de certs materials, cosa que deriva en una menor seguretat jurídica al respecte.
NOVA FIGURA
L’entrada en vigor de la nova Llei Concursal va introduir els plans de reestructuració com a instrument per salvar empreses en crisi. Des de llavors, s’han produït alguns casos d’èxit com el de la siderúrgica Celsa.
DIFERENTS ESCENARIS D’INSOLVÈNCIA
- Només tres dels 50 plans analitzats per Cuatrecasas veuen en la probabilitat d’insolvència el pressupost objectiu preconcursal.
- Al voltant del 40% dels plans de reestructuració en l’últim any apuntaven a la insolvència actual com a pressupost objectiu.
- La insolvència imminent és el pressupost objectiu en més de la meitat dels casos, amb exemples com els de Codere i Naviera Armas.
Autor: Jesús de las Casas. Madrid