Les sol·licituds per acollir-se a aquest procediment que ajuda les persones amb insolvència a renegociar quantitats pendents es disparen des de 2022
“Durant 10 anys la meva vida va ser un infern”, sentencia Mario (nom fictici). La societat de la qual era administrador va fer fallida arran de la crisi financera, deixant-li un deute de més de 600.000 euros al qual no podia fer front. “La meva empresa facturava més de sis milions l’any. Vaig passar de viure en molt bones condicions econòmiques a no tenir res”. I no va ser només això: després del tancament de la seva activitat, van començar a acumular-se procediments d’execució de diverses entitats, que van ordenar l’embargament dels seus béns i drets per satisfer els deutes que quedaven pendents. “Era avalador d’una bona part dels deutes de la societat i havia de respondre amb el seu patrimoni personal. Anava a pagar tota la seva vida”, explica l’advocada que ha portat el seu cas al jutjat perquè pogués beneficiar-se de la llei de segona oportunitat, un mecanisme que permet a persones físiques i autònoms la cancel·lació, sota certs requisits, dels passius que han quedat sense pagar. Cada vegada més ciutadans s’acullen a aquesta llei.
El cas de Mario es va resoldre de manera favorable, posant fi a la seva agonia. “Abans de l’exoneració vivia amb la constant sensació de falta de llibertat. Els diners que tingués anaven per pagar els deutes. Vivía amb un embargament a la nòmina que mes rere mes limitava totalment la meva capacitat econòmica i d’estalvi”, relata. “Penses si realment hauràs de viure així tota la vida i quin sentit té. Per a mi, això suposa el final d’un malson”, afegeix aquest gallec de 60 anys, que ara treballa per compte aliè. “Puc respirar i intentar restablir la meva vida”.
Aquesta segona oportunitat permet a persones físiques i autònoms cancel·lar per llei els deutes als quals no poden fer front, com els vinculats a targetes o préstecs bancaris; d’altres, com els contrets amb l’Administració pública o els que tenen garantia real, com les hipoteques, en queden exclosos. Entre les condicions requerides hi ha actuar de bona fe, és a dir, no haver-se endeutat de manera temerària, no tenir antecedents penals econòmics ni sancions administratives greus. En altres paraules, permet fer un “borrón y cuenta nueva”, evitant que els afectats hipotequin la seva vida. La possibilitat es va introduir el 2015, i el 2022 es van agilitzar els processos amb una reforma motivada per la necessitat d’adequar-se a les normes europees en matèria mercantil.
“Si un deute quedava insatisfet, abans l’afectat arrossegava aquesta llosa tota la vida. Això provocava que molts treballessin en l’economia submergida i no oferia cap incentiu per emprendre una nova activitat, perquè qualsevol millora en la seva posició econòmica anava destinada a pagar els creditors del negoci anterior”. “L’entrada en vigor de la reforma va suposar un canvi de paradigma en el sector, perquè abans els concursos de persones físiques eren anecdòtics o molt reduïts, essent la majoria mercantils”.
Actualment és al revés: en el que va de 2024, el 80% dels concursos declarats són de persones físiques, i el motiu també és el canvi de requisits per aconseguir l’exoneració, ja que abans calia pagar part dels deutes per poder-hi accedir.
LAURA DELLE FEMMINE (El PAIS)