Sortir dels deutes després de jubilar-se: “Em vaig arruïnar sense adonar-me’n”

L’Alfonsa no s’ho podia creure quan, després de més de dos anys i mig d’espera, el seu advocat la va trucar: “Ja no deus res, Alfonsa”, li va dir. “Va ser increïble. Havien estat més de sis anys d’enfonsament econòmic sense ni adonar-me’n”, recorda aquesta dona de 68 anys, que ja fa dos anys que està jubilada.

“Tot va començar quan finalment vaig aconseguir un contracte i vaig començar a cobrar una nòmina. Amb aquesta estabilitat, em vaig animar a comprar una bona aspiradora a terminis, després uns matalassos i altres coses que pagava a poc a poc. Quan acabava de pagar una cosa, n’agafava una altra”, explica. “Quan em van dir la quantitat que devia, em vaig quedar glaçada: ‘Mare meva, com sortiré d’això?’. Viví a amb angoixa, era una preocupació constant”. Sense saber-ho, entre interessos i recàrrecs, el deute va arribar als 20.000 euros.

La raó per la qual l’Alfonsa va poder jubilar-se finalment amb tranquil·litat, després de més de deu anys d’angoixa, va ser que la seva filla va trobar un despatx d’advocats especialitzat en la Llei de la Segona Oportunitat. La va convèncer per anar-hi a buscar una solució.

“Ens van dir que complia tots els requisits per acollir-me a aquesta llei. Jo, sincerament, no sabia ben bé quant devia, perquè cada mes anava pagant. Però pel que sembla, només abonava interessos sense saber-ho”, explica. “Em semblava estrany no acabar mai de pagar, perquè no recordava haver gastat tant. Resulta que estava pagant tres o quatre vegades més del preu dels productes”.

L’Alfonsa no va gastar els diners en luxes ni capricis. Tot van ser compres bàsiques: l’aspiradora, els matalassos. Els problemes van començar quan va haver d’agafar la baixa laboral per una operació de maluc i problemes a l’esquena. “Durant anys vaig treballar netejant en dos llocs: una escola i unes instal·lacions dels Mossos d’Esquadra”, comenta. Guanyava uns 900 euros en total, just per viure i pagar les quotes.

Però un cop esgotats els 500 dies de baixa, només va començar a cobrar d’una de les dues empreses, i els seus ingressos es van reduir a la meitat. “Només em donava per menjar i cobrir les despeses de la casa. De sobte, no vaig poder continuar pagant els terminis”, relata. Des d’aleshores, viu amb el seu fill, que va tornar a casa després de separar-se.

Poder acollir-se a la Llei de la Segona Oportunitat li ha permès gaudir d’una jubilació tranquil·la. Borja Pardo, advocat i membre del grup de treball d’aquesta llei a l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB), explica que aquesta eina legal està pensada per protegir la pensió de jubilació de persones que poden viure amb ella, però no assumir els deutes acumulats. “Els requisits, en realitat, són bastant assequibles. El 99 % de la població els pot complir”, afirma.

Pardo destaca que cal ser un “deutor de bona fe”, és a dir, que la insolvència no s’hagi provocat de manera fraudulenta. També s’exigeix no haver estat condemnat per delictes econòmics, no haver comès infraccions greus amb Hisenda o la Seguretat Social, i que, si hi havia una empresa fallida, es demostri que no hi va haver mala fe.

Aquesta llei, vigent des del 2015, ha permès eliminar deutes a persones que havien avalat familiars o que tenien crèdits de consum i targetes, que abans podien assumir i que ara, per pèrdua d’ingressos, s’han tornat impagables.

Segons les dades de l’ICAB, el perfil més habitual dels qui accedeixen a aquesta solució legal és el d’homes entre 30 i 70 anys, tot i que l’edat mitjana està baixant. El deute mitjà perdonat ronda els 50.000 euros, encara que els últims anys aquesta xifra ha disminuït una mica.