L’advocada demana ara al banc que li torni els diners; l’entitat ho estudia.
Un clic i van volar 70.000 euros de dos dels seus comptes bancaris. És el que li ha passat a Helena Gimeno, advocada de Barcelona, víctima d’una sofisticada estafa de phishing. L’afectada diu sentir-se impotent per recuperar els diners, ja que l’entitat bancària on Gimeno tenia els estalvis, de moment, no s’ha fet responsable del que ha passat. El banc assegura, però, en declaracions a La Vanguardia, que estan estudiant el cas i que “en breu comunicaran per escrit a l’afectada la resolució adoptada”.
Gimeno, que ahir va passar per El Món a RAC1, relata a aquest diari com van succeir els fets que l’han deixat amb 0,70 cèntims en un dels seus comptes i 4 euros en un altre. Cal remuntar-se al passat 12 de novembre. Aquell dia, aquesta advocada havia de fer diverses transferències des dels seus comptes bancaris i va rebre al seu telèfon un SMS en què el seu banc principal li exigia (tot amb aparença de ser molt legal) que verifiqués els seus comptes per no tenir problemes per operar.
Helena Gimeno, com podria passar a moltes altres persones, no es va adonar en aquell moment que tot podia ser una estafa. I va fer clic a l’enllaç d’aquell SMS. La pantalla es va quedar penjada i va ser aleshores quan va tenir el primer dubte. “No vaig facilitar cap dada personal, ni molt menys vaig introduir informació sobre el número de la meva targeta ni del compte bancari”, diu. Helena va sortir d’aquella pantalla sense fer cap altra acció.
L’endemà va contactar amb un gestor de la seva oficina per preguntar-li si hi havia algun problema amb els seus comptes bancaris. “Aquella persona em va dir que no m’havia de preocupar, que tot estava en ordre”, afirma. Mentre mantenia aquesta conversa, va entrar al seu telèfon una altra trucada. Era d’un telèfon amb prefix 91 (Madrid) que ella no va atendre en un primer moment. “Abans vaig introduir aquell número a Google i vaig confirmar que aquests dígits corresponien a les oficines centrals del meu banc”. Així que, finalment, va atendre aquella trucada convençuda que parlava amb un responsable de la sucursal bancària i va seguir els consells d’aquell interlocutor. “Em va recomanar desinstal·lar les aplicacions del banc, i així ho vaig fer”.
D’aquesta manera, Helena ja no va poder controlar els moviments als seus comptes. Quan ho va fer, per altres vies, els seus estalvis ja havien volat. Però en aquesta història hi ha elements que la fan encara més especial. Un total de 30.000 euros desapareguts van ser transferits, sense autorització d’Helena, des d’un compte que té a CaixaBank a un altre del BBVA, també al seu nom. Es van fer servir en aquest cas dues entitats bancàries per cometre l’estafa. Aquesta advocada ha centrat, però, la seva reclamació en l’últim banc. “Allà em van arribar a dir que l’únic que em podien tornar eren els 75 euros abonats per les transferències”, assegura. Gimeno continuarà intentant recuperar els seus diners com sigui.
Les estafes que impliquen bancs són cada vegada més freqüents i molt més sofisticades, amb tècniques delictives com el phishing. La prudència i el sentit comú seran els millors aliats per no convertir-se en una altra víctima dels ciberdelinqüents.
Javier Ricou, La Vanguardia