Voltors, pastilles, Constitució

Olga, sense pis ni lloguer social, va quedar atrapada: el dijous la van desnonar i es va intentar suïcidar

De les pàgines d’economia a les de societat sense passar per les de política. De l’intent de suïcidi de l’Olga quan ja no es va poder aturar el desnonament als negocis entre els fons voltor associats amb la nostra banca per treure el màxim rendiment dels actius tòxics acumulats des de l’esclat de la bombolla.

Per les dades que llegeixo —Levante, Información, Todo Alicante— dedueixo que ella va demanar una hipoteca amb el seu marit, cap al 2003, amb uns 30 anys. Aquesta dona d’origen rus va començar a viure a la finca del número 4 del carrer de l’Alcalde Julio Suárez Llanos d’Alacant, que va ser casa seva fins dijous passat. L’Olga no ha tingut sort. Maltractaments del marit, tenen una filla, separació, no li passen la pensió. Conflueix el personal —cada cop més malalties mentals— amb el global. No va poder continuar pagant la hipoteca, l’entitat bancària va iniciar l’execució i es va quedar amb la propietat del pis, però a ella li van oferir un lloguer social que era una assegurança de vida. Vida precària, però vida. Ara, ni això.

De la premsa local a l’econòmica. A finals de 2017 es va anunciar que el BBVA impulsaria una joint ventureanomenada Divarian amb el fons nord-americà Cerberus per traspassar-li el seu negoci immobiliari. L’empresa patrimonial d’aquest mateix fons, anomenada Promontoria Marina, havia de pagar al banc 4.000 milions d’euros per quedar-se amb el 80 % del capital de Divarian; segons l’acordat, a més, el BBVA tenia una opció de venda del seu 20 %, i la va exercir temps després. Encara que la majoria dels pisos de la societat estaven a Catalunya, un 9 % es trobaven a la Comunitat Valenciana. L’encarregada de comercialitzar aquesta enorme cartera d’immobles seria Haya Real Estate, espanyola però participada per Cerberus i que es va estrenar amb la gestió de la cartera de Caja Madrid. Una operació de magnitud similar la va fer el Sabadell amb Cerberus, com altres bancs amb altres fons.

En el seu moment el Sabadell també va pactar lloguers socials amb aquells que havien hagut de lliurar la casa a la immobiliària del banc perquè no havien pogut continuar pagant la hipoteca. El gruix d’aquesta exposició immobiliària el banc el va traspassar a Cerberus, després també vendria Solvia, l’empresa de gestió d’actius immobiliaris.

De la premsa econòmica a la local. A les portes d’una de les seves oficines de Solvia a Alacant es van manifestar 40 famílies a les quals ja no se’ls mantenia el lloguer social. A més, els pisos ja no eren del banc i tampoc els gestionava Solvia. Aquelles famílies pobres haurien de deixar el pis, o per les dolentes o per les pitjors. O se’ls donaria una misèria a canvi que l’abandonessin (uns 1.200 euros com a molt) sense necessitat d’oferir alternativa habitacional, o no se’ls cobraria el lloguer, per acabar transformant-los en okupes i demanant al jutge el seu desnonament. L’Olga, atrapada, estava exactament en aquesta situació.

El 2021 el seu pis va passar a ser propietat exclusiva d’un fons, es va intentar el primer desnonament, però la seva filla era menor i el van poder aturar. El 2024 el pis el va comprar un particular, sabent que hi vivia algú, i va iniciar de nou el procediment per desnonar-la. Després d’un primer intent fallit i malgrat la resistència del sindicat local (que va penjar una pancarta contra Promontoria a la finestra de l’Olga), dijous la policia la va desnonar. Abans es va prendre dues caixes de pastilles, anunciant el que ja havia dit a la premsa: volia suïcidar-se, no tenia vida.
La política? La Constitució. Article 47. “Tots els espanyols tenen dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat”.

FONT: JORDI AMAT