La fi de la carència en els préstecs ICO accelerarà les reestructuracions

La supressió de la moratòria concursal al juliol afegeix pressió a les empreses

El pròxim 30 de juny finalitza el període de carència dels préstecs amb aval de l’ICO llançats pel Govern en la primavera del 2020, quan moltes empreses estaven ofegades per la falta d’ingressos que va provocar el gran confinament. Aquest mateix dia conclou també –ja sense més pròrrogues possibles– la moratòria concursal iniciada alhora que la resta de mesures inicials de xoc contra la pandèmia. Durant gairebé dos anys, ha estat en suspens l’obligació dels administradors de presentar concurs de creditors en els dos mesos següents a conèixer el seu estat d’insolvència. Entorn d’aquests dies, a més, hauria d’entrar en vigor la nova llei concursal, que es troba en tramitació en el Congrés, que estableix noves regles processals per a suspendre pagaments.

El còctel pot ser explosiu. La coincidència temporal de tot l’anterior constitueix un poderós incentiu perquè les empreses més apurades en la seva tresoreria o amb problemes estructurals de solvència accelerin en la seva cerca de solucions davant que sigui massa tarda. Sense que hi hagi una fórmula única per a sortir del pas. “El moment que s’aveïna originarà solucions múltiples que poden passar per operacions de deute, capital o per una combinació d’ambdues, incloent el concurs de creditors com a alternativa indefectible per a les empreses més afectades per la crisi”, explica Naiara Bueno, sòcia del despatx Garrigues.

Aparentment, no s’aveïna una tempesta apocalíptica com la que s’ha dibuixat, per part de diferents actors, en diversos dels moments passats des que va arribar la pandèmia. Espanya creix a bon ritme, l’economia està totalment oberta i sense tot just restriccions i només falta l’arribada del turisme a gran escala per a acabar de reactivar als sectors més ressagats. Però el quadre general no sempre coincideix amb els balanços i la tresoreria de les empreses concretes, especialment si formen part de sectors castigats com tots els relacionats amb el turisme.

En el departament de gestió de clients problemàtics d’una de les grans entitats financeres del país expliquen el que pot ser una visió general de la situació: “La majoria dels bancs estan monitorant als clients hiperendeutats més per prevenció que pensant a aplicar cures pal·liatives”. La sang, de moment, no arriba al riu i la ràtio de morositat es troba en el 4,3%, segons les dades del Banc d’Espanya a tancament del passat mes de novembre, la qual cosa constitueix la taxa més baixa des de principis del 2009.

Com haurien de treballar ara les empreses? Segons Bueno, de Garrigues, “sempre hi ha urgència a treballar preventivament, cosa diferent és que la condició humana no acostumi a fer-ho mentre tingui temps per a altres quefers, però, sens dubte, l’anticipació del risc permet aconseguir tirar endavant solucions menys dramàtiques”.

Els experts avisen que la calma relativa actual no durarà per sempre. Els tipus d’interès comencen a tensionarse a l’alça i la liquiditat il·limitada té els dies comptats. El Fons Monetari Internacional (FMI) i la Comissió Europea, entre altres, insisteixen que caldrà escometre plans de consolidació fiscal –el deute públic espanyol està en 4,3 bilions, gairebé el 120% del PIB– i el vent pot canviar en qualsevol moment. “No cal ser un linx per a adonar-se que tindrem cinc o sis anys molt complicats”, avisa Álex Soler Lluró, soci de EY.

A molt curt termini, la flexibilitat de la banca i la possibilitat d’allargar el termini de venciment dels préstecs ICO facilita les coses. “S’estan evitant molts concursos gràcies a donar puntades cap endavant que no sempre constitueix la millor opció”, insisteix Soler Lluró. que advoca per anar a l’arrel dels problemes financers de les empreses per a llaurar-se un futur sòlid amb qualsevol de les solucions que hi ha avui en el mercat.

La banca afronta la situació amb relativa calma gràcies a una taxa de morositat a nivells de fa 13 anys.

LALO AGUSTINA-LA VANGUARDIA